Si coincidim amb la tesi que «l’art d’avui en dia aspira a accentuar l’individualisme», és clar que l’art d’Antoni Miró és una part perfecta d’un concepte tan europeu. Convençut que «la experiència de la bellesa és còsmicament universal», Miró canvia d’artista com imitador a constructor d’un nou món d’objectes. Sembla que defineix la seua pròpia poesia artística amb aquest imperatiu: alliberament de tot prejudici, després el començament d’un treball subtil basat en fets formals.

Tant si està ocupat amb pintura gràfica, escultura o objectes, Miró, com un autèntic esperit renaixentista, sempre hi mostra la joia del descobriment i, també, el radicalisme. Allò que realment sorprèn és la seua absoluta devoció, no només cap a l’art, sinó a una forma específica de vida i pensament, que, de nou, condiciona i determina eixa relació específica amb el seu propi talent i el seu propi art.

Algú va dir una vegada que «la pedra angular de l’art i el vertader principi de qualsevol tipus de treball estan basats en el dibuix i en el color». Així, les totalitats sintètiques de Miró parlen a través del tram de línies i colors, creant imatges visualment convincents, sense importar allò que s’hi estiga descobrint. Dibuixos ferms, forts, intransigents, geometria discreta i construcció gràfica, per una part; investigació del color, fins i tot el tractament del color com a organisme viu, per un altra, així com solucions informals compostes, un mètode pars pro toto, i estructures complexes.

Portant a terme un diàleg obert amb la tradició, així com amb el món contemporani, les sensacions visuals de Miró parlen, principalment, a través d’una figuració expressiva i narrativa, on els personatges apareixen com associacions, portadors d’idees.

És per això que el simbolisme artístic de Miró té un lloc significatiu. Els símbols representen «la força que uneix l’univers» i es corresponen amb allò que té la major importància per a l’home –la seua pròpia vida i la seua ment. De tota manera, aquest artista considera el mite com la pròpia realitat.

De fet, Miró reuneix les seves experiències espirituals i pràctiques, gravant el tempo de la seua pròpia vida, el seu passatge en el temps i l’espai. L’art d’Antoni Miró sorprèn perquè és fruit de l’aventura, el producte de les fantasies, però, encara, un gran secret.

<<Tornar